Mai no serem Finlàndia

A diferència del que passa a Noruega, l’educació té una presència molt escassa als mitjans de comunicació catalans i espanyols. Fins i tot quan surten els habituals resultats desastrosos de les proves internacionals, la notícia es comenta durant 24 hores i prou. Per això són interessants alguns reportatges de programes com 30 minuts (17/4/2011), Singulars (5/12/2012) o Salvados (3/2/2013). Tots ells agafen el model d’èxit de Finlàndia per comparar-lo amb la situació de casa nostra, i per sort no es limiten al funcionament del sistema educatiu sinó que l’emmarquen dins el conjunt de la societat.

Quines són les diferències entre la situació nòrdica (aquí també hi incloc Noruega) i l’espanyola? N’hi ha moltíssimes, però en trobaria cinc de principals:

  1. La conciliació familar és possible al nord d’Europa, amb llargs permisos de maternitat i paternitat, facilitat per demanar la reducció de jornada, un horari compartit d’escola i feina (de 8 a 16), etcètera. D’aquesta manera pares i fills poden establir una relació diferent.
  2. Hi ha un domini total de l’escola pública, i es garanteix la gratuïtat de tots els aspectes de l’educació (material, menjar, etc). A la vegada però no es permet la lliure elecció de centre, per evitar segregacions.
  3. L’escola està més descentralitzada, centres i mestres tenen més llibertat davant dels plans educatius de l’administració central. No hi ha unes oposicions generals, sinó que són els directors els qui contracten el seu equp docent. A més les escoles de primària i secundària obligatòria pertanyen als ajuntaments.
  4. Es posa un gran èmfasi en la formació dels mestres, en especial els de primària. A més aquesta etapa educativa s’agafa com a primordial, mentre que a Espanya sempre hi ha tendència a reformar la secundària.
  5. En general l’educació i el coneixement tenen un enorme prestigi social, i es consideren fonamentals tant per l’individu com per a la societat. L’ensenyament és una qüestió d’estat al marge de la batalla política.

Podrem tenir algun dia un model així a casa nostra? Ho dubto. Des de la nefasta LOGSE dels anys noranta s’han fet tot tipus de reformes legislatives que han impedit l’estabilitat; s’ha fomentat l’escola privada i concertada, segregant els alumnes per classe social i origen; i darrerament s’han retallat de forma brutal els recursos. Però per què passa tot això?

És ben fàcil. L’objectiu final dels sistemes educatius nòrdics és assegurar la igualtat d’oportunitats dels alumnes, i reduir diferències socials. Al marge que els pares siguin rics o pobres, universitaris o obrers, esportistes o alcohòlics, es vol que els fills puguin desenvolupar de la mateixa manera les seves capacitats, i accedir a la universitat, la formació professional o el mercat de treball en condicions similars.

En canvi la casta extractiva espanyola vol mantenir les diferències socials per conservar els seus privilegis, i això ho projecta en l’educació: només aquells que tinguin un origen determinat i vagin a les escoles adequades podran accedir als llocs de poder, i molt pocs podran millorar la situació heretada dels pares. Això explica també que a vegades es projectin fatalismes (les coses no poden canviar, el país és així) que són falsos.

No ho dubteu, mentre aquesta casta existeixi mai no serem Finlàndia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s