La RENFE ha de ser destruïda

Aquesta setmana he de baixar a Alacant per motius acadèmics, i vaig decidir que el millor seria fer el viatge en tren des de Girona. Per desgràcia aquests dies també hi ha una vaga de RENFE, que consisteix suposadament en una aturada parcial el dilluns i el dimarts, i en una aturada total de 24 h el dijous i el divendres.

Per tant ahir vaig decidir anar a l’estació de Girona a informar-me’n. La primera sorpresa va ser que no hi havia absolutament cap cartell amb informació sobre la vaga. La noia d’informació em va dir amb mala gana que en principi les aturades parcials s’havien desconvocat, però no tenia massa intenció de donar-me més dades.

El segon pas era comprar el bitllet, però la cua era llarguíssima, conseqüència d’haver-hi una sola taquilla oberta. Els cartells d’horaris indicaven que n’hi havia d’haver dos que atenguessin els clients, o sigui que vaig tornar a informació. La noia em va dir que només eren tres treballadores (vaga encoberta? festa?): ella mateixa, la que venia bitllets i la supervisora. Aquesta darrera era a la seva taula teclejant a l’ordinador (el facebook du molta feina), i no mostrava cap mena d’intenció de solucionar el col·lapse.

Quan vaig sortir de l’oficina vaig veure que el seu mètode per alleugerir la cua era enviar els que volien agafar el mitja distància directament al tren. El missatge de les pantalles destruïa de tal manera la normativa fabriana que no em vaig poder estar de fer-li una foto:

I aquí ve el millor. Suposo que la noia d’informació em va veure, perquè al cap d’un minut se’m van acostar dos guàrdies de seguretat i em van dir que els acompanyés amb l’argument que a l’estació no s’hi poden fer fotos. Jo evidentment vaig treure la llista de greuges i els vaig demanar que m’indiquessin exactament on era el cartell que prohibeix fer-ne. Cartell que evidentment no existeix.

La RENFE ja tractava malament el meu pare quan de jove agafava el tren per anar a l’institut a Girona; deixava sempre tirats els meus avis quan havien de desplaçar-se un cop al mes a l’hospital a Barcelona; i quan jo vivia a Barcelona em van fer de tot. Passen les generacions i la cosa no millora. Fins i tot ara han aconseguit el rècord de pujar espectacularment els preus tot i oferir un servei molt més lent.

Tot i que sóc socialdemòcrata i crec en la gestió pública dels serveis essencials, penso que la RENFE només té una única solució en quatre passos. Primer, fer fora a absolutament tots els seus empleats, des del president fins a l’última persona de la neteja, passant per directius ineptes, maquinistes prepotents, revisors mal educats, etcètera. Segon, enderrocar la seu central de la companyia i cobrir el solar amb força capes de sal. Tercer, fumigar la resta d’instal·lacions amb Zotal abundant. I quart, contractar alguns directius alemanys, noruecs o d’on sigui, per tornar a muntar una companyia pública que funcioni.

És l’única sortida. La RENFE ha de ser destruïda, com diria el gran Cató.

Una resposta a “La RENFE ha de ser destruïda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s