Frases de merda (4): “la Catalunya real”

És Arcàdia, la terra dels unicorns i les fades, el món meravellós sepultat per les imposicions nacionalistes. En parlen els polítics i tertulians de la casta madrilenya, la fa servir Albert Rivera de Ciutadans com a eix del seu discurs, i fins i tot surt a les anàlisis de molts intel·lectuals de suposat prestigi. És

la Catalunya real

Segons aquesta teoria, la immensa majoria dels habitants de Catalunya se senten tan espanyols com algú de Burgos o de Melilla. Si llavors els partits catalanistes guanyen les eleccions és perquè aquests ciutadans no voten, i si ho fan tenen una mena de síndrome d’Estocolm.

A partir d’aquí, els pocs que sí se senten catalans i es fan nacionalistes es divideixen en dos grups. Una gran majoria no és autènticament catalanista i només se’n fa per obtenir un benefici econòmic (model CiU), però quan la seva voracitat queda satisfeta torna al corral espanyol; i la resta són joves adoctrinats per TV3 i la goebbelsiana escola catalana, especialista en rentar cervells.

Una teoria magnífica i perfectament coherent, el problema és que la realitat s’entesta a desmentir-la. Fa uns dies hi va haver eleccions, va votar un inaudit 70% del cens, i els partits nacionalistes catalans van continuar amb una majoria àmplia. Curiosament Rivera reclamava que el seu èxit era producte d’aquesta Catalunya real… que tampoc deu ser tan gran si suma 9 escons de 135.

O agafeu el PSC. Els impulsors de la teoria diuen que ha fracassat per massa catalanista, i que com a partit que històricament només han votat xarnegos (?) caldria que tornés a les essències espanyoles. Llàstima que les xifres no concordin: Maragall amb la seva campanya més catalanista, 54 diputats; Navarro amb la més espanyolista, 20.

Ara però alguns responsables polítics madrilenys comencen a pensar que la teoria no funciona, segons ells perquè la mencionada goebbelsiana escola catalana funciona massa bé. D’aquí el mastodòntic projecte d’enginyeria social que està impulsant el ministre Wert, amb l’objectiu d’evitar el maligne adoctrinament dels pobres infants catalans i tornar-los al genuí sentiment patriòtic hispà. Veure’m què en resulta de tot plegat, però des d’aquest humil blog només puc desitjar un bon còlic nefrític al ministre de cara a les festes nadalenques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s