La vergonyosa destrucció del Parc Central

Quan era petit, allà pels anys vuitanta, el barri de Sant Narcís estava completament separat del centre de la ciutat, i el seu teixit urbà seguia a mig fer. Les infrastructures ferroviàries feien una enorme barrera, i quan “anàvem a Girona” havíem de travessar tota una colla de descampats força sòrdids. Mica en mica però la situació es va anar dignificant amb la construcció primer del Centre Cívic, motor social del barri, de l’Hipercor, que va començar a canviar el centre de gravetat urbà, i del Parc Central.

El parc era un espai magnífic, perfectament dissenyat per a l’ús ciutadà. Al principi els elements més característics eren el laberint i les granotes que llançaven aigua, i la precarietat dels arbres el feia una mica inhòspit a l’estiu, però aviat la gent se’l va fer seu. La zona de les fonts al costat de l’estació d’Olot es va convertir en un magnífic espai familiar, i l’extrem més proper a Sant Narcís solia ser ocupat per la gent gran. Afegim-hi la Boireta amb la seva terrassa, l’espai central per a jocs de pilota, l’espectacular escultura de la Plaça d’Europa i tot el trànsit que anava a buscar l’autocar o el tren, i recordarem que el parc era un formiguer ple de vida. I quin espectacle el paisatge a la tardor, amb les fulles grogues i vermelles!

Però el Parc Central va ser sobretot l’artèria que va connectar Sant Narcís (i també Can Gibert) amb el centre, i ens va incorporar a Girona. Ja no érem perifèria, sinó part de la ciutat. Fins i tot en els darrers anys va acollir activitats de Fires, una cosa impensable una dècada abans.

Quan van sortir els primers projectes de l’Alta Velocitat a Girona, la nova estació anava situada a la Plaça d’Espanya, a l’altra banda de l’actual via. Però ve’t aquí que la zona es va començar a urbanitzar i s’hi van fer pisos, i per art de màgia la infrastructura es va haver de moure. Com sempre l’interès públic va passar per sobre del privat, i es va sentenciar de mort el Parc.

Per si fos poc els successius ajuntaments van anar amb el lliri a la mà amb ADIF, l’encarregat de construir l’alta velocitat. No van saber (o voler) entendre que aquella gent són una colla d’alts funcionaris madrilenys amb uns interessos molt concrets (fer passar el tren amb el menor temps i cost possible), i que la ciutat no els importa el més mínim. I ho dic per experiència personal. L’enllaç amb la capital havia de ser gent com Àlex Sáez o Concepció Veray, però com que els diputats espanyols no depenen de la voluntat dels seus electors sinó de no molestar els líders del partit, el seu paper ha estat ben patètic. I el xou de la desaparició del viaducte, de vergonya aliena: algú es va creure mai que el ministeri ens ho pagaria?

El resultat de tot plegat el podem viure cada dia a Sant Narcís. El Parc, destruït. L’accés al centre o a l’estació de tren, una gimcana polsosa. Els veïns directes, martiritzats per les obres. Molts comerciants, arruïnats. Amb la total passivitat d’uns regidors que deuen viure en altres parts de la ciutat, el barri ha tirat enrere dues dècades.

Ara el nou Ajuntament diu que es posarà ferm davant ADIF, que el parc es recuperarà i que això ho pagarà Madrid. Permeteu-me que us digui que el meu escepticisme és total, i la construcció recent d’unes lamentables estructures de formigó en són la prova: aquella gent fa el que li dóna la gana protegida per l'”interès general”, i si això hipoteca el futur disseny de l’espai o resulta un nyap, els és ben igual. Sí que són positives les experiències de participació ciutadana engegades per la corporació municipal, tot i que la manca de cultura democràtica de polítics, tècnics i ciutadans les converteixen en molt feixugues.

Tot plegat no amaga però que la destrucció del Parc Central és una de les vergonyes més grans de la Girona contemporània, i que els seus responsables (per acció o omissió) s’hi hauran d’esforçar molt per reparar tot el mal que han fet.

Una resposta a “La vergonyosa destrucció del Parc Central

  1. Bon article i ben preparat. Es que nosaltres estem en un altre fase: la de la denuncia, revindicación, indignació, cabreitx i lo que ha de vindre.La qüestió és que hi ha una part de persones que lluiten contra l’atropellament contínuo dels seus drets. InsistiM siempre: l’ajuntamiento, parlant de Plaça Europa – Parc Central – Sant Narçis, viola contínuamente 12 dels 28 Articles dels drets del Ciutadà fsignat pel Ajuntament de Girona en l’àmbit de la UE, – i dels drets humans. Si llegeixes una mica, vés-te a una humil pàgina web :www.plazaeuropa.jimdo.com i veuràs tota la barbàrie de contaminació i futurs problemes que ens esperen i ja marquem amb una tara als nens per a tota la vida, – les contestacions són que no hi ha perill i que això (la rampa de sortida d’autobusos és inamovible (és el més perillós amb els seus autocars Dièsel 1000 moviments diaris a 55 metres de “d’habitatges” i prop d’altres focus de contaminació, algun a 10 i 20 metres d’edificis).
    NO VOLEN ENTENDRE-HO, I SI NO HI HA MORTS NO REACCIONARAN.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s