Gent fastigosa: els progres espanyols i El País

Espanya és un país amb molt pocs intel·lectuals autèntics d’esquerres, de la talla dels grans pensadors francesos o alemanys, i els que hi ha surten rarament als mitjans. Suposo que és cosa de la Guerra Civil: com que els de l’època van ser assassinats o van haver d’anar a l’exili, la següent generació va ser un desert.

En canvi Espanya té en plantilla una casta progre, una barreja d’artistes, escriptors, tertulians, polítics jubilats, membres decadents de la gauche divine o de la movida madrileña i professors d’universitat, que no estan motivats per l’activitat intel·lectual sinó per interessos partidistes i per no perdre la menjadora. El seu hàbitat natural des de fa trenta anys són les pàgines de El País, des d’on llancen les seves proclames suposadament progressistes mentre cobren les oportunes dietes i els sobressous adients.

Aquesta casta es pot manifestar per l’autodeterminació del Sahara o pels drets dels palestins, i modular les seves reivindicacions en funció de qui governa, però en canvi és profundament anticatalana. Això ho va descobrir el PSC quan va muntar un acte en favor del nou Estatut a Madrid, i l’únic notable castellà que s’hi va presentar va ser Santiago Carrillo.

Ara la casta progre ha vomitat un manifest (pdf) suposadament a favor del federalisme, però que és una càrrega absoluta contra Catalunya i el catalanisme. Parlen de “nacionalismo exacerbado” (el català, no el seu) i llancen mentides tan repugnants com que “la afirmación de que España perpetró agresiones contra Cataluña es una desgraciada manipulación del pasado“. I ho rematen quan escriuen que “ni Cataluña está sometida a un expolio por parte de España, ni el común de los españoles alberga sentimiento alguno de menosprecio hacia ella“.

El pitjor però és com ho recull el seu altaveu oficial, El País, en un article vergonyós (i sense firma) que comença així: “Escritores, abogados, políticos, cineastas o economistas han suscrito un manifiesto a favor del federalismo frente a la ola secesionista alimentada desde CiU y el Gobierno catalán que preside Artur Mas. Quins grans demòcrates aquests periodistes! Surt un milió i mig de persones al carrer, i la seva reivindicació és cosa de CiU. Cap diferència amb les portades de l’ABC i La Razón que acusaven el PSOE d’estar darrera de les protestes del 15-M. Deuen seguir ordres del progre mayor del Reino, Juan Luis Cebrián, que fa EREs al seu diari mentre ell s’embutxaca 13 milions d’euros l’any i s’omple la boca de polítiques d’esquerres. Un senyor, per cert, que va afirmar que no entenia per què els catalans parlem català i no la lengua común y universal.

3 respostes a “Gent fastigosa: els progres espanyols i El País

  1. Y digo yo, por qué hay gente en España que pueda sentirse incomodada por si los catalanes votan a favor o en contra de su independencia, o simplemente que digan que lo quieren votar? No es un asunto de los catalanes? No es una pregunta retórica. A mí me parece que son ya lo suficientemente mayores para saber lo que quieren, digo yo. Y a mí, como española, aragonesa, europea y del Barça, francamente, me parecerá muy bien todo lo que hagan, tanto si votan como si no votan o lo que voten, no es asunto más que de ellos, de la mayoría de todos ellos, de vosotros. Buena suerte, que hace quinientos años la tuvimos malísima.

  2. Retroenllaç: L’esquerra espanyola és imbècil | Des del fiord

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s