La casta parasitària madrilenya

El 12 de maig d’enguany va morir en un desgraciat accident de moto el senyor Álvaro Spottorno, de 31 anys, regidor del PP de Pozuelo de Alarcón. Un fet lamentable, però les cròniques periodístiques van revelar una dada curiosa. Spottorno, malgrat la seva joventut, portava anys en política, primer com a assessor de la vicepresidència de la Comunidad de Madrid (2008-2011), i abans com a assessor de la vicepresidència de l’Agencia Informática de Comunicaciones de la mateixa Comunitat. Però com pot ser que aquest noi acumulés tants càrrecs?

Ben fàcil. El seu oncle és Rafael Spottorno, actual cap de la Casa Real i abans director de la Fundación Caja Madrid (2002-2011). El pare és Miguel Spottorno, director de l’Instituto Cervantes a El Cairo, la tia Mª Victoria Spottorno té un alt càrrec al CSIC, i l’avi ja havia estat ambaixador en diversos països en l’època franquista. Tota una família vinculada a l’alta administració de l’estat i al poder, controlant els diners públics com si fossin seus, ocupant espais no per meritocràcia sinó per nepotisme, i creient-se en el dret de fer-ho.

Parlo dels registradors de la propietat, notaris, alts economistes de l’estat, secretaris municipals i judicials, etcètera, gent que no aporta res a l’economia productiva però que viu dels nostres impostos, i a sobre transmet els seus “drets adquirits” a la següent generació. Si abans estaven concentrats al voltant de la cort i de la impremta del BOE, en democràcia han estès els seus tentacles cap als partits polítics, les caixes d’estalvis i els altres mecanismes de poder.

Una teoria meva? En absolut.

Tot i que va passar molt desapercebut, el 2011 es va publicar un importantíssim document titulat Talento, esfuerzo y movilidad social, elaborat per Fedea i el Banc Sabadell. Tots els articles són imprescindibles, però en destaca un titulat “Altos funcionarios: ¿Una nobleza de estado?” de Manuel Bagüés i Berta Esteve-Volart. Us en transcric el resum:

(…) estudia la posibilidad de que los candidatos en oposiciones públicas para altos cuerpos de la administración sean hijos o sobrinos de alguno de los miembros de los mismos cuerpos. En ausencia de información sobre tales relaciones, los autores utilizan los dos apellidos de los candidatos y el primer apellido de los miembros de los cuerpos para estimar la probabilidad de que un candidato sea el hijo o el sobrino de un miembro de los cuerpos. El primer resultado es que ser hijo o sobrino de un miembro de los cuerpos de la administración multiplica por 40 la probabilidad de presentarse a una oposición en cuyo tribunal tiene representación el cuerpo al que pertenece su pariente. El segundo resultado es que un aumento en la probabilidad de ser hijo o sobrino de un miembro del cuerpo aumenta la probabilidad de aprobar y especialmente en las oposiciones en las que existe una prueba práctica

L’estudi, malgrat la limitació del mètode estadístic i de no poder consultar dades més acurades, dóna resultats tan espectaculars com que un 30% dels notaris i registradors de la propietat tenen relacions de parentiu (resum).

És aquesta casta, d’origen borbònic, la que ha evitat tots els intents de modernitzar Espanya i ha condemnat el país a 300 anys de la més absoluta irrellevància europea, en connivència amb l’Església catòlica i els latifundistes del sud.

Durant la Transició no va ser desallotjada del poder sinó que les esquerres van pactar amb ella: els vells autòcrates es mantindrien al càrrec, però a canvi es crearien molts més llocs de decisió per tal de repartir-se el pastís. Al cap d’una generació, però, l’efecte ha estat pervers. La inflació de càrrecs ja no es pot mantenir un cop els fons europeus s’han esgotat, i a sobre els descendents de la casta són molt més hàbils a l’hora de substituir els seus antecessors jubilats. Com que naturalment controlen l’aparell de l’Administració General de l’Estat, ja procuren que no se’ls retallin privilegis i que la crisi caigui sobre la plebs.

Al cap i a la fi, són 11 dels 14 membres actuals del Consell de Ministres.

4 respostes a “La casta parasitària madrilenya

  1. Primero, tienes razón. Segundo, como funcionaria de la administración general del Estado por oposición me molesta un poco que se piense que todos los funcionarios de los cuerpos “de élite” lo son por enchufe. Me apellido Rodríguez, mi abuelo era minero, no tuve ningún enchufe de ninguna clase, y fui el número uno de mi promoción. Ahora bien, el número uno de la promoción siguiente fue la hija de un catedrático madrileño muy poderoso en el oficio que iba, atención, con su hija a los exámenes, y no contento con ésto, la acompañó el primer día de su destino… Vergonzoso. O sea, que haberlos haylos, pero no somos todos. Muchos, pero no todos. A nosotros nos molesta tanto como al resto. Más, que los sufrimos de cerca. Y os diré algo: son los cargos administrativos elegidos políticamente, o sea, un director general, los que eligen al tribunal de una oposición, así que con poner a los tíos y primos o amigos de los aspirantes lo tienen hecho. Luego el politiquillo de turno los nombra para los cargos correspondientes y asunto concluido. Para éso necesitamos comunidades autónomas, mancomunidades, comarcas, diputaciones, ayuntamientos grandes y pequeños, confederaciones, etc, etc. Tiene que haber mucho sitio donde colocar a tanto amigo….

  2. Para nada. Lo mismo que TurEspaña o el ministerio de Turismo, porque cada comunidad autónoma tiene el suyo. Y ni te cuento el rollo de las diputaciones, que eran un agujero de caciques en el siglo XIX y lo siguen siendo en el XXI. Y en Aragón no teníamos “comarcas” y ahora las tenemos, como entes locales absolutamente ficticios y mucha gente chupando de la borrega… Sí, amigo, la Administración española necesita que le metan bien la mano, pero os lo aseguro, este gobierno no va a ser, no hay, como decís los de al lado, “collons”…..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s