FdM (3): “Les independències ja no existeixen”

Fa uns anys va caure el tabú periodístic de preguntar als entrevistats si estaven a favor o en contra de la independència de Catalunya, i això va provocar atacs d’angoixa a moltes de les nostres elits polítiques, econòmiques i culturals, que no es mullen ni en un dia de pluja. La solució que van trobar va ser la frase de merda d’avui, una solució retòrica pròpia de pusil·lànimes, gent petita, dirigents del PSC, etcètera. Es formula així:

“Què vol dir ser independent? Al segle XXI les independències ja no existeixen”

I acte seguit l’entrevistat es llança ràpidament (no fos cas que el periodista tingués temps de repreguntar) a un discurs sobre Brusel·les, les cessions de sobirania i la globalització.

L’argument és tan idiota que no sé si val la pena rebatre’l. És evident que les relacions entre els agents polítics cada cop són més en xarxa, però precisament per això és important ser un node d’aquesta xarxa europea i mundial, i ara mateix només hi tenen accés els estats de ple dret.

Una resposta a la frase de merda és dir-li al ximple de torn que, vist que les independències ja no existeixen, ens doni les claus de casa seva i el número de compte bancari, que és el que passa amb Catalunya ara mateix, i que no es preocupi, que ja li gestionarem segons els interessos comuns. Una altra opció és, naturalment, dir-li que sigui valent i ens digui què pensa de veritat, que per una vegada no estaria malament presentar les coses de forma clara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s