FdM (1): “Per sobre les nostres possibilitats”

Començo un nou apartat al bloc on comentaré les principals frases de merda (FdM) que ens dóna la societat actual.

La frase d’avui és omnipresent. La diuen molts polítics, tertulians, professors d’universitat i altres membres de la casta acomodada. Diu així:

“Tots hem viscut per sobre les nostres possibilitats”

Segons aquesta frase, durant anys hem consumit massa i això ens ha generat un gran deute que ara toca pagar. La gent es va embolicar en hipoteques mastodòntiques, crèdits al consum poc realistes i, sobretot, va fer servir uns serveis públics sobredimensionats en comparació al potencial del país. És per tant la gran sentència per justificar les retallades en ensenyament i sanitat.

Però quan hi pensem una mica no hi ha dubte que sí es tracta d’una gran FdM. En primer lloc, no es cert que tothom s’hipotequés i demanés uns crèdits absurds. Molta gent va seguir estalviant i portant una vida d’acord amb el seu sou. Només una part de la població tenia efectivament unes perspectives econòmiques poc realistes, tot i que sovint aspiraven a coses tan normals com un habitatge digne i poder fundar una família.

Ara bé, podem donar a aquesta gent tota la culpa? Des de la primera legislatura Aznar el govern i el sector financer es van unir per enderrocar la cultura de l’estalvi, i van bombardejar-nos amb anuncis, notícies a la televisió i grans discursos polítics, tots el la línia que calia gastar i fer funcionar l’economia. Afegiu-hi la nefasta reforma educativa i uns mitjans servils, i tindreu una maquinària perfecta que, per si fos poc, va castigar els estalviadors robant-los els diners mitjançant les preferents. Recordem, per cert, que el deute de les famílies és molt inferior al de les grans empreses i al dels bancs.

Allò que no podem negar és que hi ha molta gent que ha viscut d’acord amb les seves possibilitats, però no ho ha fet d’acord amb les nostres (és a dir, les de tots). Parlo dels polítics que han muntat les seves xarxes clientelars, dels banquers amb les indemnitzacions milionàries, dels càrrecs intermitjos de moltes administracions. La frase d’avui és perversa perquè sovint es fa servir en un context molt restringit. La manera oficial de presentar el relat (paraula de moda) és:

“Tots hem viscut per sobre les nostres possibilitats, per tant cal retallar en educació i posar 36 alumnes per classe”

“Tots hem viscut per sobre les nostres possibilitats, per tant cal eliminar llits d’hospital”

En canvi no sentireu mai:

“Tots hem viscut per sobre les nostres possibilitats, per tant cal tancar el Senat i les Diputacions”

“Tots hem viscut per sobre les nostres possibilitats, per tant desmuntar la casta funcionarial madrilenya”

Els gurus de l’economia i la política, aquests que van de liberals mentre tot el benefici se’l quedin ells, defensen amb aquesta frase l’enfonsament de l’estat del benestar amb l’excusa que no el podem pagar. Totalment fals! Espanya podria tenir perfectament un sistema escandinau, però per això caldria evolucionar de cleptocràcia a democràcia autèntica.

En resum: si mai trobeu algú que diu això de “tots hem viscut per sobre les nostres possibilitats”, no en dubteu. O és un assimilat, o és un ximple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s