Emprendre? Quins collons que teniu

Com sabeu en aquest bloc intento mantenir una línia moderada pel què fa a l’escriptura, però hi ha temes que m’encenen de forma automàtica, i un d’ells és el que vull discutir avui: el discurs dels nostres estimats líders que cal que la gent “emprengui”. Quan els sento, n’estrangularia més d’un amb els seus propis budells.

L’any 2001, just acabada la carrera, vaig muntar una petita consultora ambiental amb una companya. Durant els cinc anys que vaig tenir l’empresa, la sensació era que l’administració treballava únicament per boicotejar-nos.

Si no ho heu provat mai, no us podeu imaginar la quantitat de burocràcia que comporta obrir un negoci: registres, notaris, altes en aquesta oficina i en aquesta altra. I pels tràmits habituals cal pagar un gestor, perquè no et quedaria temps per fer la teva feina. Ajuts als joves emprenedors, suport en la primera etapa, etcètera? Ni un.

Després la dificultat de cobrar puntualment. “A l’interventor aquest mes no li ha vingut bé, espera’t al següent”, “el tècnic que ho ha d’aprovar porta dos mesos de baixa i nosaltres no ens en volem fer responsables”, “ara demanem un certificat del banc” i totes les seves variacions. I això en temps de bonança! Per cert, encara hi ha un parell d’administracions que em deuen diners. En canvi no t’endarrereixis ni un dia en l’impost d’escombraries, uns centenars d’euros molt agradables de pagar quan tens una empresa basada en el coneixement.

Afegiu-hi la demencial obligació d’ingressar l’IVA encara que no s’hagi cobrat la factura, fet que llavors obligava a la imprescindible pòlissa de crèdit, i que ha portat molts amics meus a ser embargats (sort que vaig plegar l’any abans de la crisi!). A més, si bé en altres països firmar un xec sense fons comporta presó, aquí la impunitat dels morosos és total. I crear llocs de treball? Un cop vaig demanar quan em costaria un delineant pagant-li 1000 euros al mes. La resposta va ser que gairebé el doble.

En fi, estic absolutament a favor que cal que la gent emprengui, però en aquestes condicions és gairebé suïcida (i sense crèdit, impossible). Naturalment la meva admiració total als que han sobreviscut tots aquests anys.

Però la meva experiència no és el que m’encén, sinó precisament els individus que surten a fer el discurs. Per una banda un govern de polítics professionals, gairebé tots alts funcionaris de l’estat amb oposició garantida per la tradició familiar, i després amb cotxe oficial durant dècades. Per l’altra una casta patronal crescuda a l’ombra de les influències del BOE i sense cap empresari autèntic, que són els que fan créixer un negoci i arrisquen el seu patrimoni.

I aquesta tropa de paràsits, aquesta xusma que es dedica a enfonsar el país, aquests han de donar lliçons d’iniciativa econòmica des del seu pedestal? Quan han viscut tota la vida de malgastar els diners dels impostos que paguen els autèntics empresaris i els treballadors?

Colla de desgraciats, així s’afoguin en una cisterna de Zotal.

Nota final: A Noruega els tràmits de constitució d’una empresa es fan íntegrament per internet i triguen un dia, pots anar a un curs gratuït on t’expliquen com funcionen els impostos, i a sobre l’IVA no es paga fins que no cobres la factura. Quines coses, oi?

8 respostes a “Emprendre? Quins collons que teniu

  1. Tens tota la raó del món. Jo ja fa temps que penso que cada vegada que diuen “calen emprenedors” o que ens cal una “nova cultura empresarial” o canviar a “un nou model productiu” tinc la sensació que repeteixen expressions sentides en un bar. Cada cop tinc més clar que tenim o bé estem en una “dictadura de l’estultícia” o bé simplement són uns cínics de pebrots.

  2. Òstres !! quanta raó en aquest escrit-reflexió!! No hi ha dret ! He estat 10 anys portant un pime i he quedat ben farta per tot això que s’exposa en aquest post!! Tenir una feina que t’agrada i, que per culpa d’aquests que ens governen, gestors i paràsits en general, acabis odiant-la i amargat de treballar per tu mateix… Molta sort als emprenedors d’aquest país perquè realment la necessiten!

  3. Gràcies a tots! Jo en condicions una mica més fàcils m’animaria a muntar alguna altra cosa, però encara estic massa frustrat d’aquells anys. I repeteixo, això que vaig plegar per voluntat pròpia.

  4. Totalment d’acord. Jo hi afegiria que, en comptes de més emprenedors, el que calen són menys polítics professionals! Fa temps que defenso que els mandats polítics haurien d’estar limitats a dos legislatures com a molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s