L’alta velocitat i el feixisme

Primer de tot, que constin en acta dues coses. Primera, estic totalment a favor d’una línia d’alta velocitat Lisboa – Madrid – Barcelona – França, imprescindible per a la interconnectivitat europea. I segona, crec que les estacions de tren s’han de col·locar als nuclis urbans o al seu costat, i no al mig del no res. Hi ha prous exemples del fracàs de les estacions allunyades, a més de ser un paradís especulatiu.

Per tant, que ningú no m’acusi de contrari a l’alta velocitat. Però dit això, deixeu-me ser clar.

El procés d’implantació del TAV a Espanya ha estat mancat de les mínimes garanties democràtiques. Ha estat liderat per una casta político-tècnica madrilenya que actuat en la millor tradició de les dictadures feixistes i comunistes, caient com una bomba sobre el territori i ignorant sistemàticament la població amb l’excusa de “l’interès general”.

I no ho dic per allò que he llegit o vist a la televisió, sinó que durant uns anys (2003-2006) vaig tenir l’oportunitat d’estar involucrat en un intent de millorar el projecte del tren a les comarques gironines. I allò que vaig viure va ser sovint esperpèntic.

He vist alcaldes que només van aconseguir el projecte de l’obra quan un amic d’un enginyer de l’ADIF els el va passar de sotamà. També he vist com les seves cartes al Ministeri eren sistemàticament ignorades, malgrat l’obligació legal de respondre-les.

He comprovat com els treballadors de les constructores tenien ordres de barrar el pas a qualsevol membre de la corporació municipal que volgués visitar les obres del seu propi municipi.

He viscut com uns tècnics de certa concessionària mentien a un poble sencer, i els dèien que podien ignorar la declaració d’impacte ambiental i fer el que els vingués de gust… tot i que la DIA és d’obligat compliment i només revisable pel Ministeri de Medi Ambient.

He vist modificar i encarir unes obres per uns “imprevistos geològics” relacionats amb unes coves perfectament documentades a la bibliografia.

M’he reunit amb uns ingenieros madrilenys que tractaven el territori gironí com si fos el desert dels Monegros. Els he vist ignorar camins històrics, masies, zones de fauna protegida i espais inundables. He llegit en un document oficial que la solució a la divisió de l’hàbitat de la tortuga mediterrània era… traslladar tots els exemplars d’una banda de la via a l’altra!

Però potser el més trist ha estat veure com alguns polítics locals (la minoria, això sí), han optat per la connivència amb Madrid, sigui per covardia o per miserable oportunisme, i han aplicat als ciutadans els mateixos criteris d’opacitat de l’ADIF. És nauseabund que alguns no entenguin que tenim tot el dret a saber-ho tot de les obres, des dels pressupostos als plànols, les contractacions i els modificats.

(També he llegit com un alcalde clamava al cel perquè havia descobert que la línia d’alta velocitat afectava el seu municipi, quan tenia la reserva de sòl incorporada al planejament urbanístic des de feia deu anys. Però això són demagògies d’estar per casa).

Una democràcia no és completa si els ciutadans no tenen la possibilitat de fiscalitzar els seus dirigents, per més “interès general” que hi hagi pel mig. La resta és feixisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s