L’alcaldessa i la normalitat de robar

Manilva és una localitat de la província de Málaga d’uns 14.000 habitants. La seva alcaldessa és la sra. Antonia Muñoz Vázquez, d’Izquierda Unida. Fa uns mesos va sortir la notícia que va contractar la seva germana i la seva nora com a càrrecs de confiança municipal (font), però ara m’interessa un altre aspecte de la seva gestió.

El mes passat es va saber que un empleat municipal omplia el dipòsit del seu cotxe particular amb la VISA de l’Ajuntament. En el ple municipal l’alcaldessa va haver de donar explicacions sobre l’assumpte, un fragment que recull aquest vídeo (sí, és un enllaç a El Mundo, però us el recomano igualment).

Allò realment fascinant del document és la normalitat amb què tracta el robatori, la malversació de fons, etcètera, més com una bretolada o una trapelleria que no pas com un delicte. Permeteu-me que us en transcrigui un fragment:

El hecho puntual de esta persona como puedan ser otras cosas… Yo el otro día comentaba con una empresa de pintura y me dice: Antonia, mis bidones han estado pintando, los propios trabajadores municipales, fachadas, o el fontanero fue a hacer no sé qué historia a tal sitio, el pintor no sé qué, pero también de dentro del Ayuntamiento, no solamente de fuera. Los trabajadores tienen que saber que sus herramientas son para trabajar dentro del Ayuntamiento, que es público, que eso se paga entre todos, y que hay que cumplir con el trabajo, con el horario“.

És a dir, la senyora té constàncies d’irregularitats i de corrupció, les explica en un ple municipal amb càmeres, i no només no menciona la paraula “fiscalia” sinó que es limita a fer una crida pedagògica a la responsabilitat. També cal dir que la gent d’aquest poble sembla no tenir gaire clara la frontera entre públic i privat:

Que Paqui como concejal de fiestas compre mil sillas y veinte mesas para hacer la merienda de los pensionistas, y que el día del bolillo tuviésemos que ir a recogerlas de sitios particulares… A un concejal no le gusta tener que ir a recoger esto a un campo o a una casa particular (…) Si se rompe una es una, pero de 1000 que se pierdan 800, pues no“.

Noteu també en el vídeo la seva incomoditat a l’hora de parlar-ne, com si això fos un tema impopular i que caldria no tractar… perquè de fet és normal i tampoc té tanta importància. I aquesta senyora és d’Izquierda Unida!

Això sí, el cas va acabar com ho solen fer aquests assumptes: amb un comunicat de l’alcaldessa donant ple suport als treballadors municipals. Sí senyor!

Una resposta a “L’alcaldessa i la normalitat de robar

  1. En un d’aquells calendaris infames de frases i cites, suposadament les millors… , n’hi ha una de Nixon:
    “Quan el president ho fa significa que no és il·legal “

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s