Tot llegint Jordi Barbeta

Jordi Barbeta és un dels grans periodistes del nostre país. Magnífic escriptor, cronista esmolat, irònic i fins i tot cínic quan cal, les seves afinitats polítiques són tan clares que això el converteix en encara més fascinant. Com a homenatge a la seva figura avui us proposo llegir aquest article d’avui que ha publicat a La Vanguardia, un text tan brillant que hauria de ser estudiat a totes les facultats de periodisme.

El titular és “El Govern prepara una reforma que reducirá privilegios a los funcionarios”. Aquí es produeix una confusió, perquè a la pàgina principal del diari la paraula “privilegios” hi surt entre cometes, però a l’article no. Una manera de suavitzar el concepte?

El subtítol és el següent: “La intención es introducir criterios de productividad del sector privado en el público | Entre los planes figura la reducción de la acumulación de días festivos”. Productivitat és una paraula molt positiva, i fixeu-vos com n’està de ben escollit l’exemple. Què ens fa més enveja als que no som funcionaris? Els seus dies lliures, per a assumptes personals, etc, i no cal que parlem de les vacances dels mestres. Per tant és hora de corregir-ho.

L’article comença exactament així: “Mientras la agencia Bloomberg destacaba ayer las medidas de ajuste del Gobierno catalán…”. És a dir, el món mira Catalunya i saluda les retallades anunciades pel president Mas. I si el món ho diu, qui som nosaltres per portar-los la contrària?

Al segon paràgraf seguim amb la mateixa idea: “La iniciativa fue saludada como “de sentido común” e “inevitable” por las organizaciones patronales y por la intelectualidad economicista, mientras los sindicatos amenazaron con nuevas movilizaciones”. La gent de bé, els empresaris, els savis, els intel·lectuals donen suport a la idea perquè és assenyada. En canvi els sindicats “amenacen”. Quin verb més ben triat!

Tercer paràgraf: “el Govern prepara una ambiciosa reforma administrativa con la que pretende “parangonar las relaciones y los derechos laborales de los trabajadores públicos a los de los trabajadores privados”. Eso, en Román paladino, significa reducir privilegios de los funcionarios y de los empleados de las empresas públicas que no tienen los demás”. O sigui, es tracta d’una mesura igualitària i no una retallada indiscriminada. Això em recorda molt el moment de les pujades del gas, l’aigua o la telefonia, quan se’ns diu que les tarifes “s’equiparen amb Europa”. D’equiparació de sous, això sí, no en parla ningú.

Seguim! “La reducción salarial a la que hizo referencia el president Mas sólo afectará a un complemento de las pagas extras de junio y diciembre”. Aquí només cal destacar el “solo”, i si es tracta d’un complement d’una paga extra no cal dir que l’efecte és mínim.

En un altre punt, això sí, Barbeta es confon una mica: “el aumento del canon del agua que será del 10% y que tiene como objetivo prioritario sufragar las deudas contraídas por la Agència Catalana de l’Aigua durante la gestión del tripartito”. Sembla oblidar que el monumental deute de l’ACA ja prové dels temps de Jordi Pujol (el tripartit no el va disminuir, això sí). Però un error el pot tenir qualsevol.

I ara dues idees que ens envia el govern a tots els catalans i que Barbeta ens transmet fidelment. Primera: “El aumento del precio del transporte público tiene como objetivo además del ahorro concienciar a la población sobre el coste de los servicios públicos”. Intentar conscienciar la gent que agafi el transport públic per motius socials i ambientals ja està passat de moda. Ara es tracta que la gent que fa servir aquests serveis entengui que costen molts diners. Potser seria millor que agafessin el cotxe tots sols al matí?

I encara millor: “La secretaría de Universitats considera que es excesivo el décalage entre el coste real y el precio de la matrícula…”. Bé, a molts països els estudis universitaris són gratuïts o molt accessibles perquè es considera que beneficien a tota la societat. Però clar, parlem del nord d’Europa. A Catalunya és millor parlar de com els estudiants estan subvencionats, i tota la societat ha de suportar el privilegi que tenen d’estudiar. Ben mirat, tampoc és que el nostre model productiu necessiti massa enginyers.

En fi, podria continuar però ho deixo aquí. Davant d’aquest mestratge periodístic només em resta aixecar-me, aplaudir i cridar bravo! com si fos al Liceu.

2 respostes a “Tot llegint Jordi Barbeta

  1. No puc estar més d’acord amb aquest post. De fet, si La vanguardia és el DOGC, Barbeta és el DG de Comunicació a l’ombra. Llegir les seves cròniques serveix per descodificar l’estratègia de comunicació del Govern Mas. En aquest cas, criminalitzar els funcionaris, insistir en la mala gestió del tripartit (com si l’ensorrament dels ingressos derivat de la crisi financera no tingués res a veure amb l’augment del dèficit el 2009, equiparable al de totes les economies occidentals, d’altra banda) i, com no, treure el dèficit fiscal com a “sant cristo gros” per judtificar qualsevol cosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s