El dia dels barbuts

Unes impressions des de la llunyania sobre la campanya electoral…

1. El 20 de novembre el poble espanyol pot triar bàsicament entre: un senyor barbut de 60 anys nascut al nord-oest de la península, i que va ser ministre d’educació, de l’interior i vicepresident del govern; i un senyor barbut de 56 anys nascut al nord-oest de la península, i que va ser ministre d’educació, de l’interior i vicepresident del govern. El bipartidisme és apassionant.

2. La campanya electoral la podríem datar entre el triàsic i el cretaci inferior. El nou paradigma de transmisió de la informació no ha entrat al món polític, i continuem arrossegant un període de quinze dies (una eternitat informativa) sense punts àlgids i només amb les rutines de sempre. Tampoc hi va ajudar un debat que, malgrat costar mig milió d’euros, va tenir una posada en escena digna dels temps de La Clave.

3. Si una cosa demostren molts candidats a les eleccions és que no són allà per capacitat de lideratge, trajectòria intel·lectual o capacitat comunicativa, sinó pel pervers sistema de partits. Només cal veure alguns debats o entrevistes per posar-se les mans al cap. Naturalment hi ha alguna excepció, però en general tenim polítics que: a) en campanya només repeteixen les consignes pactades a la seu central del partit; b) al Congrés només votaran allò que els marqui la seu central del partit. Vista la farsa, no seria millor tenir una desena de parlamentaris amb vots ponderats i ens estalviem sous i dietes?

4. Si a un candidat nord-americà li van donar la campanya per enterrada per quedar-se en blanc, us imagineu que passés allà l’escena de Rajoy “no puedo responder porque no me entiendo mi letra”? I per cert, quina sort viure en un país on els periodistes pregunten, repregunten i (glups!) són incisius amb els candidats.

5. Espero que aquestes eleccions marquin el màxim d’enfonsament moral de les esquerres (i no parlo només dels socialistes), i que a partir d’ara comencin a purgar els seus pecats. Durant anys han creat un discurs sobre l’estat del benestar només basat en els drets i oblidant els deures, sense cap respecte pels diners públics, i ells mateixos se l’han aplicat en mil casos de corrupció i convertint les institucions en la repartidora.

6. Jo hauria votat ERC si a Girona haguessin presentat Quim Torra, editor infatigable i recuperador del patrimoni periodístic català. En lloc d’això van preferir un càrrec orgànic del partit. Bé, així m’he estalviat molts tràmits… tot i que pel que he llegit molts residents a l’estranger es quedaran sense votar per la manca de diligència de la junta electoral.

Una resposta a “El dia dels barbuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s