I si retallem… al Ministerio de Asuntos Exteriores?

El missatge que ens arriba des de Madrid és inequívoc: la culpa del dèficit és de les autonomies, que han estirat massa el braç que la màniga, s’entesten en tenir despeses inútils (com la defensa de la seva cultura) i ara han de retallar en educació i sanitat. La recentralització és la millor via! Evidentment no mencionen gaire que, de fet, l’Estat controla més del 50% del total de diner públic i acumula més del 70% del dèficit total.

Així doncs l’altre dia pensava si es podria retallar alguna cosa de l’aparell de l’Estat, i se’m va acudir el Ministerio de Asuntos Exteriores i tot el sistema diplomàtic i consular. Al cap i a la fi hi ha dos fets prou contrastats:

A. Les noves comunicacions han convertit els ambaixadors en figures purament cerimonials, sense gairebé poder real.

B. Cada vegada que pel món hi ha un terratrèmol, revolució o similar, els súbdits espanyols es lamenten que l’ambaixada els ha deixat desamparats, i al final són evacuats amb l’avió enviat per França. Tampoc és que els tràmits consulars siguin molt millors.

Segons els Pressupostos Generals de l’Estat, al Ministeri té una partida de 3.629 milions d’euros. Descomptem-hi els 1.971 milions que van a cooperació exterior, i tot i això ens queda una bona xifra. D’aquesta 426 milions van al capítol 1, dedicat al personal, i això que darrerament els alumnes de l’Escuela Diplomática es queixen que, per primer cop, no tenen lloc de feina assegurat.

És cert que el pressupost total del Ministeri s’ha reduït de forma molt important aquest any, però la major part de la retallada correspon als ajuts a la cooperació, que han caigut un 42%. En canvi una xifra que no ha variat gens són els 102,8 milions que es destinen a l’Instituto Cervantes per a la promoció de l’espanyol al món.

Tafanejant pels pressupostos del Ministeri hi he trobat també partides per a institucions que jo, que em considero una persona ben informada, no havia sentit anomenar mai. No dubto que són organismes totalment transparents i fan una gran tasca (com el Cervantes), però m’intriguen els 2,8 milions que van a la Casa Árabe, els 355.000 euros al Centro Internacional de Toledo para la Paz o els 425.000 euros a la Spain-Usa Foundation.

Però ja ho sabem, protegir el català o promocionar econòmicament Catalunya a l’exterior són luxes del nacionalisme intolerant, mentre que tot el què he citat a l’article és Estat, i per tant fonamental per a la pàtria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s