Com goseu criticar els joves?

Ho confesso: de tant en tant practico aquell esport de risc que consisteix en escoltar les tertúlies amb “intel·lectuals” catalans. No em convé, ja ho sé, però no puc evitar-ho. El problema ve quan sento coses que em fan encendre de ràbia, i un dia d’aquests agafaré una úlcera (o llançaré l’ordinador per la finestra).

Ahir mateix. Els nostres prohoms parlaven del brillant pla de la Generalitat per impulsar els valors, i de sobte van començar a lamentar-se sobre la manca d’aquests entre el jovent.

Dic per endavant que odio les generalitzacions com ara “els joves”, els “polítics”, etcètera, però avui no me’n puc estar. Perquè jo us miro, membres de l’establishment que ara teniu cinquanta o seixanta anys, i us pregunto: com goseu criticar el jovent?

Vosaltres que us vanteu d’haver portat el país cap a la democràcia, i no només no li heu eliminat tots els seus vicis atàvics sinó que us n’heu aprofitat. Vosaltres que ens expliqueu batalletes de la lluita antifranquista, i oblideu que el dictador va morir al llit. Vosaltres que teniu tot el poder i controleu els partits, les empreses, els sindicats, la justícia i els mitjans de comunicació, en una conxorxa d’autoprotecció que ha espoliat la meva generació i no ha deixat ni les engrunes per a la següent.

Vosaltres que heu pervertit el noble art de la política, heu posat el periodisme al servei del poder, heu convertit les universitats en uns feus endogàmics i inoperants, heu col·locat els vostres parents i amics als llocs de poder, heu regalat al següent escalafó unes prejubilacions daurades i, en general, heu tallat les ales a qualsevol que destaqués massa.

Vosaltres que heu agafat l’individualisme, la mediocritat i el tràfic de favors com a eixos de la vostra vida, ara teniu els sants pebrots d’acusar els joves de manca de valors? I això mentre cobreu un sou de diner públic? Es pot ser més cínic? Es pot tenir més barra?

7 respostes a “Com goseu criticar els joves?

  1. Molt ben dit!
    I a sobre volen omplir-se la boca amb grandiloqüències completament buides… S’han adaptat perfectament a la era digital, però enlloc de nombres i dades, continuen fent-ho tot a dit…

  2. Es pot dir mes fort, pero mes clar, impossible; tinc 60 anys, pero noi, et dono tota la rao. Ara, dit això tambe et dire el que els hi dic als meus fills: Que jo l’hagi cagat, no es cap escusa per a que vosaltres també ho feu. Anims i sort a la vida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s