D’això no se’n parla! (pel nostre bé)

A tots els països del món la mentida està estesa entre polítics i mitjans de comunicació, sigui per defensar els interessos personals o nacionals, per amagar corrupcions, per guanyar una batalla electoral o mediàtica, etcètera.

Ara bé, a casa nostra hi ha un motiu molt freqüent que justifica l’ocultació de la veritat, i que es menciona tot sovint si intentes aclarir-la: es fa pel nostre bé. És a dir, els nostres líders ens menteixen pel bé comú, per no crear alarma social, perquè som nens i necessitem que ens agafin de la mà. Així doncs:

No es pot dir la veritat sobre el preu de l’habitatge perquè això perjudica encara més les vendes (malgrat que hi ha economistes que van predir fa anys l’esclat de la bombolla).

No es pot dir que la meitat dels aturats no trobaran mai feina, perquè els condemnem a l’atur (com si la culpa del desastrós mercat laboral fos de les paraules).

No es poden mencionar els aspectes negatius de la immigració, perquè llavors promous el racisme i la xenofòbia (els aspectes positius sí es poden dir).

No podem parlar del turisme de borratxera que ens visita, perquè això ens dóna mala imatge a l’exterior (com si no la tinguéssim de fa anys per culpa nostra).

No es pot parlar gaire de la petita delinqüència perquè això crea alarma social (malgrat que l’alarma la crea que li estirin la bossa a la veïna).

No podem assenyalar el malbaratament massiu de fons europeus, perquè això és insolidari i tampoc cal que ho sàpiguen els alemanys.

Etcètera.

En resum, que a casa nostra s’aplica aquella vella màxima que diu “el silenci us farà lliures”. Tot i que ara que ho penso, diria que la frase era una mica diferent.

5 respostes a “D’això no se’n parla! (pel nostre bé)

  1. La moral de tradició catòlica exculpa, o com a mínim relativitza, l’engany, el cinisme, fer allò contrari al que prediques, els defectes difícilment justificables. El catolicisme sempre permet empenedir-se després i tornar a començar. D’acord amb això, els interessos personals, i més són contraris a bé col·lectiu, queden justificats. La conseqüència és la inexistència de pautes que permetin saber qué és el correcte i l’incorrecte, cosa per al qual és impossible construir una societat sobre la idea de l’interès comú. Defraudar a Hisenda, ser un irresponsable amb els diners públics, treure’s de sobre la responsabilitat d’haver contractat una hipotèca o vantar-se de treballar de manera ineficaç forma part de la nostra cultura, és acceptat per molta gent. És qui actua al revés que és vist per molta gent com un babau, un ingenu davant dels espavilats de sempre. Per això, si no ho canviem, és que Catalunya s’assembla més a Espanya, Grècia o el Marroc, que a Alemanya, Holanda o Finlàndia.

  2. – estic molt d’acord amb Cornellanenc: la influència catòlica no ajuda gaire a la nostre gent a ser crítics amb un mateix i assumir responsabilitats.

    – Però jo diria que no és cosa de la catòlica, sinó de totes les religions: acostumen a la gent a no qüestionar-se gaire, a creure coses que no es demostren fàcilment, i a assignar responsabilitats a un Deu/dimoni en comptes de a nosaltres. Per a colmo, si algú ens ha de “salvar” és “ell” i no la nostra capacitat de fer be les coses.

    – els psicòlegs a això li diuen d’una altre manera: assignació de responsabilitats. És a dir, hi ha gent que tendeix a donar-li la culpa de lo dolent de la seva vida a la resta del món, i n’hi ha d’altres que saben assumir la seva part de responsabilitat. Els primers solen estar poc disposats a canviar i millorar, i els segons solen ser autocrítics i saben modificar els seus hàbits amb més raciocini.

    – a vegades la gent em pregunta perqué sóc hostil amb les religions, ¿perqué no respecto més que cada un cregui en lo que vulgui? Doncs per això que he exposat: perqué jo necesito (exigeixo) que els meus conciutadans siguin persones autocrítiques i no que tendeixin a creure’s qualsevol cosa i a esquivar el bulto quan hi coses per resoldre! per això crec que les religions ens estan fent mal… ho sento, però algú ho havia de dir.

    Salut!
    SERGI

  3. Josep Sala, a mi no em fot tant que els “de dalt” ens amaguin coses o les vulguin amagar, com que realment tenen raó en afirmar que la majoria dels ciutadans són tant inmadurs que la realitat provocaria masses mal de caps en comptes d’alliberar-nos.

    ¿Sí m’explico? Posaré un exemple recent, que tots coneixeu. No comprenc (de fet em dona fàstic) que una gran majoria de votants dels PSOE tornin a votar el PSOE, en concret al Rubalcaba després que en els mitins vagi dient que “ARA SÍ farà un gir cap a l’esquerra”, quan resulta que ell ha estat la ma dreta del cap del govern (ZP) que ha fet més retalls socials dels darrers 30 anys a ESP!! … vinga ja!

    Em pots dir, quina mena de ciutadans li poden otorgar ni un mínim de credibilitat a un discurs així!!! així de fals, així de clarament fals!!! ¿Potser no saben aquests ciutadans que hi ha altres partits abans que el PP o el PSOE? ¿o el vot en blanc? el que passa és que a més els han inculcat molt bé lo del “vot útil”.

    Això és lo que més em fot… estar rodejat de gent que s’ho creu tot, que oblida fàcilment, que només es preocupa de lo inmediat, que no busca veritats sinó només somnis… que en comptes d’invertir en construir un negoci pròsper lluita fins a la mort per una plaça de funcionari (en conec de bedels i de jutjesses!).

    En fi… comparat amb la miopia intelectual de la majoria de la ciutadania, les manipulacions mediàtiques em semblen un joc de nens. I crec que no sóc l’únic que ho creu.

    Josep, ¿no volies sentir veritats i no només frases políticament correctes? doncs apa, ja tens la meva ració 😉

    Salut!
    SERGI

  4. La diferència entre moral catòlica i protestant la vaig explicar en un article de fa unes setmanes on parlava de l’Arcadi Calzada: un senyor que a Noruega seria a casa seva tancat, i que aquí surt cada setmana a Tv3 a donar lliçons.

    I això de la gent que s’ho creu tot i només vol ser funcionària, és cert, però la causa no és només “la manera de fer del país” sinó el sistema educatiu, els mitjans, etc.

  5. Josep, m’alegro de que estiguem d’acord en lo de que la gent s’ho creu tot i lo de la “vocació natural” per ser funcionari.

    Però respecte les causes de tota aquesta situació… no ho tinc gens clar, haig de ser sincer. Estic visquent a Mèxic i aquí els problemes són semblants malgrat les circumstàncies i l’entorn històric-cultural-econòmic és bastant diferent.

    Lo que vull dir-te és que d’uns anys ençà m’estic tornant bastant pessimista. Començo a pensar que construir una cultura/civilització on “tot” funcioni bé està bastant complicat. Penso que la humanitat ha prosperat molt tecnològicament però a nivell espiritual, de conèixer’s a un mateix i als altres, estem estancats. Necesitem un canvi radical en les nostres cultures (i parlo de la catalana, la espanyola i la nòrdica… totes!).

    Tal com diu José Luis Sampedro: “encara hem d’apendre a viure, els humans”. Us recomano que li sentiu explicar a aquest vídeo (encara que amb paciència, perqué el senyor, bastant vellet, es pren el seu temps, jejeje):

    En aquesta línia argumental també vull deixar anar una alerta: molts “no-creients-en-Deu” pensen equivocadament que atendre l’espiritualitat és quelcom depenent/relacionat de les religions, i s’ha de deixar ben clar a aquesta gent que estan equivocats!!

    Ja és hora de que la ciència (totes les ciències humanes: psicologia, sociologia, pedagogia, etc…) agafin més protagonisme en la planificació de la nostra cultura i el nostre modus de vida. Aquúi, Josep, crec que entronco amb la teva darrera frase al darrer comentari, oi?

    Però estic convençut de que molta gent no creient pensa que les solucions han de venir només per la tecnologia i per l’art de legislar i la política. I jo crec que no!!! hem de donar a la ciència també la oportunitat d’ajudar-nos a millorar com a persones i com a grup, igual que li deixem millorar els nostres electrodomèstics o els nostres aeroports. Crec que és una assignatura pendent: que els gabinets de consultors dels governants tinguin més psicòlegs, sociòlegs, pedagogs, etc… i no tants economistes, juristes i tècnics de premsa.

    En fi, noi… crec que sigui com sigui està complicadissim 😉

    Salut!
    SERGI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s