La democràcia bloquejada

Aquests dies molts polítics i tertulians estan repetint que les protestes no són acceptables i posen en perill la democràcia (!), i que els moviments d’indignats han de buscar altres mecanismes per canalitzar les seves inquietuds. Bé, doncs mirem un parell d’experiències externes de ciutadans que han influït a la vida pública.

Als Estats Units ha estat molt interessant l’emergència del Tea Party, un moviment de base que, partint de reunions a les cases, ha sacsejat l’estructura del Partit Republicà. Aquest grup sense lideratge clar, que també organitza protestes al carrer, ha basat però la seva força en el suport a candidats concrets de les primàries republicanes, fins al punt que representants de l’establishment polític han estat expulsats i substituïts per uns altres. Han incidit doncs en allò que fa més mal a un polític, la por de perdre el càrrec.

Podria existir un Tea Party a Espanya? Sens dubte no, perquè els candidats a les eleccions són escollits únicament per les cúpules dels partits, i en els escassos exemples de primàries aquestes han estat sempre internes. No hi ha cap mecanisme pel qual els ciutadans puguin tenir influència sobre els candidats i els programes electorals.

Passem a Itàlia, on fa uns dies quatre referèndums van canviar algunes de les polítiques de l’actual govern, a més de ser un gran correctiu contra el primer ministre. Dos d’ells van ser impulsats per un moviment cívic, el Forum Italiano dei movimenti per l’acqua, i altres dos pel partit polític Italia dei Valori. Gràcies això els italians van poder decidir sobre la privatització i explotació de l’aigua, les centrals nuclears i l’encausament dels polítics.

Suposo que no cal recordar les experiències espanyoles en referèndums: el vergonyós de l’OTAN de 1986, el d’aprovació d’una Constitució Europea que no va entrar mai en vigor, i el de ratificació de l’Estatut de Catalunya, un document que llavors va ser trinxat pel Tribunal Constitucional. Tot plegat una farsa sense sentit.

Per tant quan els polítics i els tertulians a sou demanen que els ciutadans indignats facin propostes constructives i intentin influir en la política, ho fan sabent que la democràcia espanyola no permet cap mecanisme de participació externa al marge dels partits.

Com sempre, a Espanya, tot està atado y bien atado.

Una resposta a “La democràcia bloquejada

  1. ES CERT EL QUE DIUS PERÒ PARLES D’ESPANYA. SUPOSO QUE INCLOUS A CATALUNYA PERQUÈ A MI EM SEMBLA QUE LA NOSTRA DEMOCRACIA ESTÀ MOLT BLOQUEJADA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s