Carta al meu amic Albert, d’ICV

Benvolgut Albert,

tu i jo som amics, i fa temps que ens coneixem. Hem compartit aficions, som d’esquerres, hem treballat professionalment en temes ambientals i ens interessa, per motius diferents, la cultura víking. Ens respectem. Però darrerament discutim força per un tema concret: tot el què passa amb el descontentament al nostre país, el moviment dels “indignats”, etcètera.

Fa un temps vas prendre la decisió d’entrar a ICV, em sembla que al mateix temps que jo vaig sortir del PSC. I aquesta diferència ens fa veure les coses de manera diferent.

Te’n recordes de com era el 2002, el 2003? Alarmats per la destrucció del paisatge, per la degradació del país, repetíem: “quan guanyi l’esquerra…”. Farem respectar les lleis ambientals, protegirem la connectivitat biològica, tindrem una societat més justa! I quina emoció a casa el dia del Pacte del Tinell, amb els tres líders presentant un nou futur. Per fi un canvi, els progressistes governant Catalunya. Segur que transformarien el país com van fer amb tants municipis als 80 i 90.

Però el resultat va ser la decepció. Sí, ja ho sabem, la campanya de La Vanguardia amb el primer tripartit va ser nauseabunda, i allò de TV3 va ser un autèntic inside job. Però on eren els resultats, els canvis? Llavors va venir el govern Montilla, la paràlisi. I per més que us agradi donar les culpes als socialistes o als d’esquerra, ICV va ser tan responsable com els altres d’una decepció col·lectiva.

Un cop em vas preguntar si us votaria a les municipals de Girona. Ja saps què et vaig dir. Respecto molt en Joan, la Núria i en Sergi. Són gent molt vàlida, i admiro el seu autèntic compromís. Saluda’ls de part meva quan els vegis. Però també formen part d’una organització que va cometre errors majúsculs a la Generalitat. I què van fer amb el seu líder, màxim culpable d’una mala gestió i d’una enfonsada electoral? El van enviar de senador a Madrid, jubilació daurada per seguir mamant de la mamella pública.

I veus? Això també ho fa Convergència, i el PP, i els socialistes. És a dir, ho feu tots. I aquí és on arribo a la qüestió dels darrers dies.

Tu creus que el canvi social ha de sortir dels partits polítics. Jo crec que hauria de sortir d’ells, però que tal com estan muntats, i amb la mínima confiança que té la població, això és impossible. Per això als ciutadans amb un mínim de consciència no ens queda més remei que buscar altres vies. No violentes, evidentment, però contundents per fer-nos sentir davant el silenci que ens imposen els mitjans.

Un cop em vas retreure que no fes res pel país, que em queixés sense mullar-me. Per això vaig obrir aquest bloc, on intento dir-hi la meva i trencar una mica els esquemes dels lectors. Diu sant Google que em llegeixen dues mil persones al mes, però per alguna cosa es comença. Ja m’agradaria trobar el sistema per atreure més gent.

Doncs bé, jo et demano que actuïs des de dins, de la mateixa manera que ho faig des de fora. Els partits polítics heu de fer alguna acció per recuperar credibilitat. Encara que sigui simbòlica, un gest. Una renúncia forta de privilegis. Una disculpa. L’expulsió dels més indesitjables. Demostreu que no sou allà per aprofitar-vos del càrrec sinó per servir el país. I no dic que ho feu els d’ICV, sinó tots. L’alternativa és viure més dies com el de la Ciutadella ahir, o el de Salt fa uns mesos, i això és molt perillós.

Si us plau, no torneu a trair la nostra esperança.

Ben atentament,

Josep

Una resposta a “Carta al meu amic Albert, d’ICV

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s