Els catalans som uns dats pel sac

Ara fa un any un milió de catalans vam sortir al carrer per reclamar la dignitat del nostre poble. Aquesta xifra en qualsevol país normal hauria fet trontollar les institucions. Però no a casa nostra. Aquí uns ho van instrumentalitzar, altres van voler tapar-ho, i absolutament cap polític en va fer el més mínim cas. Com diria el nostre més gran escriptor actual, s’ho van passar per l’escrot.

I així seguim a Catalunya un any després, amb l’atur pels núvols, desnonaments diaris, empreses que tanquen i autònoms ofegats, el poder en mans d’algunes institucions franquistes, uns horaris laborals infames i una casta política nacional que continua a la seva, al marge de la realitat. Mentre tinguin la cadira, ja es pot enfonsar tot al seu voltant.

Ara han passat els fets de la Ciutadella. Condemnable la violència, és clar. Molt menor del què passaria a França o a qualsevol altre país europeu en unes condicions semblants, això sí. Però si els polítics no escolten un milió de persones, què haurem de fer?

Ara molts s’escandalitzen perquè alguns han increpat els polítics i els han pintat la jaqueta. “Això és inadmissible!”, diuen mentre fullegen La Vanguardia, miren la tertúlia d’en Cuní i fan plans per passar el cap de setmana a Begur amb el cotxe nou (comprat a crèdit). Però no se n’adonen que un dia d’aquests poden caure al pou, i que al ritme que va la destrucció econòmica, això els arribarà més tard o més d’hora. A no ser que es diguin Fainé, Brufau o algun cognom així.

Però bé, no sé de què me n’estranyo. Els catalans no hem reaccionat mai, sempre ha guanyat la prudència, la covardia. No molestem, no fos cas… No aixequem la veu, que llavors… I qui dia passa anys empeny. Però llavors no ens estranyem si mirem un mapa d’Europa i no ens hi veiem, si cada cop vivim pitjor, si des de Madrid ens aixafen més i més.

Els catalans som uns dats pel sac, i ens mereixem tot el què ens passa.

7 respostes a “Els catalans som uns dats pel sac

  1. Mencanta !!!!! No tinc més paraules doncs has retratat perfectament la realitat. I així ens va.

    Ens poden manipular, robar, humiliar… q nosaltres seguirem respectant el joc net.

    Doncs quan ells no juguen net ni escolten nosaltres tampoc. Es legitim canvia d’estrategia.

    Es molt trist dir-ho i haver-ho d’admetre però al final tot es resumeix en:

    Poble ….. poble respectat

  2. No hi podria estar més d’acord. És evident que per tal d’aconseguir canvis, cal pressionar als polítics. Les manifestacions, ni que siguin massives, ho aconsegueixen. Per tant, cal passar a actes de desobediència civil que realment fassin que se sentin amenaçats. Penso, o més aviat desitjo, que la violència no és imprescindible. En tot cas, no oblidem que els Islandesos van haver de llançar uns quants ous i repartir uns quants cops de pal fins que els polítics van cedir a les protestes. Trist però cert.

  3. No exactament. En l’últim any ha nascut SI, s’ha presentat a dues eleccions, ha presentat la llei de declaració unilateral i els pressupostos alternatius sense dèficit fiscal, a part d’altres propostes com la dació en hipoteques, l’eliminació de les centrals nuclears, regeneració política, etc. Tot això en un silenci mediàtic, escandalòs, digne d’altres temps.
    Ha pujat la CUP, s’han enfonsat Rcat, ERC i PSC i ara, els votants independentistes de CiU s’estan adonant de l’entavanada, del concert, versus pacte fiscal/PP… Els emprenyats, o no han votat o ho han fet per opcions xenòfobes PxC i PP.
    Ara cal que ens mobilitzem per a la propera, el 9J, i ho hem de fer sense que ens convoqui el Montilla per TV3, amb els mitjans de manipulació en contra, tot un repte.
    No tirem la tovallola, l’enemig és poderós, però els catalans som patriotes, tossuts i treballadors. Ens cal ajuda, fermesa, energia i optimisme. Més que mai, Catalunya es mou.

  4. Que raro, tot un post parlant de catalans abusats i trepitjats i enlloc es parla de CIU. Era CIU contra qui anaven les protestes, no van pintar jaquetes per demanar la independència precisament.

    La ineficàcia (i sovint indefenció) contra el sistema neoliberal dels nostres polítics es dona a Catalunya, a Espanya i tot Europa. Vivim una època molt complexa i la importància de procurar-nos un accés objectiu a la informació és directament proporcional a la dificultat de trobar-la. Amb el cas de la Ciutadella ens vam donar compte, tot i que alguns ja fa anys que ho sabem, de com n’arriba a ser de fàcil donar la volta a uns fets per generar una opinió concreta. I van ser TV3, la nostre.

    Els comentaris en negatiu fàcilment s’envolten d’una pàtina de reflexió en profunditat però resulten fútils. Hi ha gent que si que es mou, com diu la Núria.

    Salutacions!

  5. Em sembla molt encertat el que diu la Núria Coral. Escolteu: Què els passa als mitjans que tenen tanta por de SI. És que les propostes de SI no són assenyades, o és que lesw propostes assenyades no es mereixen tractament periodístic? Enigma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s