Per què la premsa té un nivell tan baix?

La davallada de la qualitat de la premsa de casa nostra ha estat una constant en els darrers anys. La crisi econòmica, la jubilació anticipada de molts periodistes de prestigi i l’adopció de models propis d’altres mitjans han fet que els diaris actuals no compleixin gaire la funció que haurien de tenir. I com a enamorat dels diaris, això em preocupa.

Deixeu-me posar uns quants exemples.

A les seccions de notícies (successos, economia, política), els periodistes amb una veu pròpia han desaparegut gairebé totalment. Ara es reciclen notícies d’agència i comunicats, però no se surt dels llocs comuns, de la superfície. La originalitat s’ha perdut, els diaris semblen clònics, i ja no hi ha cap possibilitat de trobar un text amb un interès literari.

Per compensar-ho els opinadors ho han omplert tot, aquests intel·lectuals professionalitzats que avui tenen tertúlia radiofònica, demà són a can Cuní i a sobre tenen les seves tribunes escrites. Cal dir noms?

Els reportatges llargs, resultat d’un treball intens, han desaparegut gairebé completament. Per influència de la televisió i d’Internet dominen les peces breus, però precisament el sentit (i el plaer) de llegir un diari prové dels articles en profunditat. Per saber superficialment què ha passat ja tinc els altres mitjans.

(Dels suplements dominicals no en dic res. Més valdria que ens donessin directament el catàleg de l’IKEA)

I finalment hi ha els temes tabús, aquells que no es toquen, sigui per interès editorial, per connivència política, per covardia… i que sovint coincideixen amb els que més interessen a la gent. Em direu que això ha existit sempre, i és veritat, però no s’ha fet res al respecte. Si em permeteu la gosadia, un comentari habitual dels què llegeixen aquest bloc és que hi troben coses que no s’acostumen a publicar (com la gràfica sobre immigració o la comparació de xifres econòmiques).

Fer una premsa de qualitat és car i difícil, però si el camí és reduir continguts, treballar amb periodistes poc experimentats i potenciar la gent que dóna la seva opinió, em sembla que la crisi cada cop serà més forta.