El senyor Arcadi Calzada, el beduí

De tant en tant miro per internet la tertúlia matinal d’en Josep Cuní, sempre lúcida i variada, i entre els convidats més o menys interessants a vegades m’hi trobo el senyor Arcadi Calzada (l’última, el 14 d’abril).

El senyor Calzada és tot un prohom català: president de la Diputació de Girona (1980-83), alcalde d’Olot (1983-84), diputat al Parlament de Catalunya durant tres legislatures (1984-95). Va ser impulsor i director de la Fundació Príncep de Girona, i és membre d’un gran nombre de patronats, fundacions, consells, etcètera.

Del senyor Calzada també en sabem dues coses més.

Primer, que va ser president de Caixa Girona des del 1996 al 2009, anys en què es va gestar la situació que va portar l’entitat al col·lapse econòmic, i a una ràpida i vergonyosa absorció per part de la Caixa el 2010.

Segon, que el juny de 2010 es va destapar que la Generalitat de Catalunya portava uns mesos investigant les accions de Calzada com a president de la Fundació Caixa Girona. Segons publicava El Periódico el 8 de juliol:

L’acta (…) denuncia que el president de Caixa Girona, Arcadi Calzada Salavedra, va vendre obres d’art a l’entitat a través de Galeria d’Art, una empresa de la seva propietat, per un import de 141.139 euros, durant el període 2005-2008.

El 21 de setembre el Punt Diari incloïa un article d’Anna Puig sobre les relacions de la Fundació i la filla de Calzada:

La filla del primer, Noemí Calzada, i Julio Niebla González, fill del galerista, administren l’empresa Juno Consulting, que té com a objectiu la promoció, coordinació, gestió i organització de tot tipus d’esdeveniment socials, fires, convencions i importació i explotació d’obres d’art i objectes d’artesania. Es dóna el cas que Juno Consulting va fer fins a vuit exposicions de l’obra social de l’entitat financera en l’època en què Calzada n’era el màxim responsable. Van cobrar uns 500.000 euros per la feina, que consistia a buscar transportistes i a organitzar tota la logística per fer arribar els quadres a la Fontana d’Or, a Girona.

L’octubre de 2010 el Departament d’Economia va arxivar l’expedient, i el desembre de 2010 també es va arxivar la causa als jutjats. El jutge va afirmar que s’havien certificat irregularitats, però no cap delicte.

Segons la mentalitat nòrdica que he anat aprenent, i al marge de consideracions judicials, un senyor amb aquest historial avui seria a casa seva, reflexionant, i apartat de la vida pública durant uns quants anys. Però nosaltres som mediterranis, amb la tradició del perdó catòlic, i el convidem a la televisió a què ens digui què hem de fer i com ha d’anar el món.

A l’oasi català, el senyor Calzada és un perfecte beduí.

6 respostes a “El senyor Arcadi Calzada, el beduí

  1. L’hemeroteca d’El Triangle recull molt bé l’inici d’irregularitats fa més de deu anys: blanqueig de diners d’Andorra, tractes de favor… La cosa pren un caire d’autèntic oasi quan totes les causes s’arxiven perquè Hisenda al·lega que no pot assignar una inspecció al cas perquè no té prou inspectors. Per tant el cas es tanca perquè no es pot investigar.
    El Triangle també recull com mentrestant els advocats del beduí els paga la mateixa Caixa de Girona, que és la perjudicada aprt de la pròpia hisenda pública.
    M’agradaria pensar que en un país honest i just, en Calzada estaria reflexionant, sí: a la presó. I en Cuní seria forçat a presentar la dimissió.
    En canvi, en el meu país és aquesta mena de gent la que crea estats d’opinió des de la televisió.

  2. Suposo que quan dius que el programa de Cuní és “sempre lúcid i variat” ho fas amb ironia perquè considero que és l’exemple del que no m’agrada del benpensant català: li agrada escoltar-se tot pontificant i té triat per endavant qui li cau bé i està fora de tota sospita i qui mereix tota la seva condemna. No considero que aquest senyor sigui un exemple periodisme de cap mena. Suposo que això també explica què hi fa en Calzada al seu programa.

  3. Crec que hi ha algun fet que esmentes que podria rebatre fàcilment però no vull caure en etiquetatges sensacionalistes ni per l’estil. Tots sabem que Caixa Girona anava cap a l’abisme, igual que Caixa Catalunya entre d’altres petites entitats. Dir que la va portar a la seva mort em sembla demagògia. Jo sincerament a part de tots aquests feta que a la teva ciutat n’està plena -per què no parles tant “objectivament” del senyor Nadal que ara està a l’oposició i amb una carrera plena de draps bruts: incineradora de Campdorà, model de ciutat de Girona actual…
    Jo sincerament sempre em quedo amb la part positiva com és el recolzament que va tenir aquest home que dius tu a l’article envers la cooperativa La Fageda en els seus inicis quan era alcalde d’Olot.
    És molt fàcil veure la part que un només vol veure. A veure si resulta que hi ha molt Mourinhista per aquí…

    Sort

  4. Benvolgut Pro: llegeix exactament què he escrit sobre la presidència d’Arcadi Calzada a Caixa Girona. I la meva reflexió anava cap a un altre lloc. Un senyor que té aquest historial no pot sortir a la televisió pública a dir què hem de fer i a donar lliçons per millorar el país.

    I si jo sóc mourinhista, tu podries ser prenafetista, aquesta idelogia segons la qual pel fet de ser catalanista ja se t’han de perdonar les irregularitats comptables.

    Merci per llegir-me!

  5. HI ha alguna acció en marxa per demanar reponsabilitats als directuis de Caixa Girona??
    Hi algú amb ganes de començar-la.
    A més de idignar-nos, podem fer quelcom més?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s