El laberint dialectal

El nouvingut s’ha establert a Trondheim i decideix començar a aprendre noruec. El segon dia de curs el professor li explica els nombres, i aprèn que si vol dir “trenta-cinc corones” ha de pronunciar tretti fem kroner.

Tot cofoi, l’endemà va al supermercat amb la intenció d’entendre el caixer quan li llegeixi el preu. Tot i això aquell noi no li diu tretti fem kroner sinó fem og tredve krona, perquè a Trondheim: a) diuen les unitats abans de les desenes, b) tenen una altra paraula pel número 30, i c) fan els plurals indeterminats acabats en -a i no -er.

Mica en mica el nouvingut descobreix amb consternació que entre aquell noruec estàndard que aprèn al curs i allò que parlen a Trondheim hi ha una distància enorme. També conjuguen els verbs de forma diferent, canvien la meitat de pronoms personals i s’entesten en emetre constantment sons com ny i ll, que suposadament no existeixen en aquesta llengua. I el pitjor és que quan alguna vegada demana si li poden parlar en estàndard, bàsicament per entendre alguna cosa, el miren amb cara d’absoluta incomprensió.

Dialecte i identitat

Noruega és un païs de valls i de fiords, de comunicacions precàries i de distàncies impossibles. Aquest aïllament de segles va fer que es desenvolupessin una gran quantitat de dialectes, amb grans diferències entre ells. I malgrat que el segle XX va portar els estàndars escrits, els avions i la tele, la situació lingüística no ha canviat gaire en aquest aspecte.

El dialecte és un dels components més importants de la identitat individual dels noruecs. No el canvien mai quan parlen, ni tampoc si es traslladen a una altra part del país. N’estan ben orgullosos. Durant algunes dècades es va intentar imposar l’estàndard a l’educació, la política i els mitjans de comunicació, però des dels anys vuitanta es van suprimir aquests criteris i cadascú parla allò que ha après a casa. Per afavorir la comprensió entre els dialectes, els programes infantils de televisió procuren que hi hagi personatges que s’expressin en cadascuna de les parles del país.

Els noruecs abracen doncs sense complexos la seva diversitat lingüística i, malgrat que com a forani m’ha portat alguns problemes, és sens dubte una situació molt estimulant comparada amb les idees monolítiques que imperen al sud d’Europa.

2 respostes a “El laberint dialectal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s