La fred és una qüestió psicològica

Sóc d’un país on qualsevol temperatura per sota dels quinze graus es viu com una tragèdia nacional, i on la neu, les onades de fred i els temporals, fenomens que es repeteixen cada any, obren els telenotícies. Segurament la paraula que més vegades hem sentit de les nostres mares és “abriga’t!”.

(Clar que també sóc d’un país on la mateixa quantitat de neu que és ínfima per un noruec, deixa mig Empordà sense llum durant una setmana. Però això és una altra història).

Els noruecs en canvi no s’han deixat intimidar mai pel seu clima. Al crit de “no hi ha mal temps, només hi ha mala roba!”, es llancen amb entusiasme a ocupar carrers, places, boscos i muntanyes. Que la temperatura exterior sigui de deu sota zero, o que calgui una pala per poder sortir de casa, són només petits inconvenients que no han d’impedir la vida domèstica.

Evidentment això s’aprèn de petit. Els pares tenen un costum que horroritzaria les nostres àvies, i que consisteix a deixar dormir els nens petits al balcó o a la terrassa, ben abrigats dins el cotxet. A les llars d’infants i a les escoles els alumnes han de sortir sempre fora durant les hores lliures, encara que plogui, nevi o faci molta fred. Bé, tampoc vull exagerar. A partir de quinze sota zero l’estona es redueix una mica, o bé se’ls deixa entrar durant uns minuts abans de tornar-los a fer sortir cap a fora.

Tota aquesta preparació és molt útil durant l’adolescència i joventut, especialment per les noies, acostumades a sortir amb minifaldilla, mitges i talons encara que sigui gener o febrer.

A vegades els explico als meus alumnes que quan jo era petit i anava a escola, si feia una mica de fred o plovia no podíem sortir al pati, i ens havíem de quedar a la classe. No cal dir que em miren com si fos marcià o d’algun lloc semblant.

I com que arribo al final del meu tercer article i encara no he introduït cap cita de Josep Pla, és moment d’esmenar-ho i recordar allò que va escriure a Cartes de lluny: “Si els noruecs viuen a Noruega, és que si deuen haver acostumat”. Impossible dir-ho millor.

8 respostes a “La fred és una qüestió psicològica

  1. Josep et vaig seguint des del primer article. Jo com a mig danès em sento molt identificat amb els que expliques. Això que els nadons els posen a dormir a l’intempèrie ho corroboro ja que a mi també m’hi van posar. Quins records aquells!

    Molts ànims des de Catalunya!

  2. Hei Josep!

    Hi ha una raó terapèutica per que els nadons dormin la migdiada a l’aire lliure a l’hivern. El fred mata els bacteris de les vies respiratòries i sobretot serveix per a prevenir determinades malalties com la broncolitis…

    Hilsen!

  3. Ramon, el motiu l’entenc però no em deixa de sorprendre… Encara recordo la primera vegada que vaig preguntar a una parella d’amics on tenien el nen, i em van assenyalar el balcó.

  4. recordo un gener al nord de Finlàndia, al parc natural Syöte, vaig estar una estona dibuixant ocells a -7ºC. Al meu costat hi havia un nadó dins un cotxet, dormint. Els pares eren a dins de la cafeteria dinant, i van considerar sàviament que el nen dormiria més tranquil fora, amb aquella pau i tranquil·litat, que a dins amb tota la remor i llums fortes!
    és ridícul que aquí a la mínima de fresquet ja prohibim que els nens surtin de casa. No m’estranya que després surtin tan tous…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s