El mestre al fiord

– Veuràs – dic jo -, és que no sóc espanyol sinó català.

El desconegut em mira amb sorpresa sense saber de què li parlo, però els meus amics riuen i fan gestos d’impaciència:

– Una altra vegada amb el mateix discurs no!

Però explicar la situació de Catalunya a un noruec és ben fàcil.

– Mira, vosaltres vau tenir el vostre moment de glòria medieval, però després vau estar més de quatre-cents anys units a Dinamarca, amb tot el poder econòmic i cultural a Copenhaguen. I quan pensàveu que us n’havíeu deslliurat, encara us vau passar un segle més com a part de Suècia. Al final vau fer un referèndum d’independència, vau votar que sí i ara teniu un estat propi. Doncs nosaltres més o menys el mateix, però sense votació i encara units a Espanya.

Els noruecs, que sempre han estat uns grans demòcrates, sovint em fan la mateixa pregunta:

– I per què no feu un referèndum i si surt que sí us separeu?

Aquí sempre se m’escapa una rialla i els dic:

– Tu creus que si els suecs haguessin sabut que el Mar del Nord era ple de petroli us haguessin donat la independència? Encara tindríeu la capital a Estocolm!

Tots m’admeten que sí, que és veritat.

Aquí al nord d’Europa hi ha doncs un petit país de cinc milions d’habitants que les ha vist de tots colors: cinc-cents anys de domini estranger, una industrialització molt tardana, una ocupació nazi que va destruir ciutats senceres. Per no parlar de la geologia impossible, les escasses terres de cultiu i unes condicions climàtiques extremes.

I tot i això els noruecs han sabut construir un país admirable, amb una societat cohesionada i un estat del benestar que els col·loca dalt de tot dels rànquings. Una gent orgullosa de mantenir-se fora de la Unió Europea, i que es posa el vestit tradicional quan hi ha una celebració important. I que cada 17 de maig, la festa nacional, no treu els exèrcits a desfilar al carrer sinó els nens de les escoles.

Un país, en fi, que no només m’ha acollit sinó que em permet fer de mestre als seus fills, i que, si m’ho permeteu, us intentaré descriure en aquestes cròniques.

13 respostes a “El mestre al fiord

  1. A mi també m’agrada. La foto que has posat era de la que preguntaves l’opinió dies enrera? També m’agrada. Aniré passant, i recomenant les entrades a una amiga mestra.

  2. Moltes gràcies, m’has alegrat el dia! Aquí hi ha dies que sembla tot impossible, que no avancem… El que expliques és l’objectiu de molts catalans, som aquells que aspirem a compartir i contagiar el somni de construir la Catalunya que volem. Països com Noruega son el nostre mirall.
    Mirem de fer un agermanament! nosaltres els oferim el nostre clima benigne, a canvi d’apendre del seu sistema educatiu i del seu amor per la democràcia. Et dessitjo el millor en aquelles contrades, i, sobre tot, no oblidis de continuar-ho explicant. Núria.

  3. Núria, moltes gràcies. La societat catalana no la canviarem, sobretot perquè, com a bons mediterranis, l’individu sempre triomfa sobre el grup. Tot i això hi ha petits detalls que sí es podrien anar modificant de mica en mica, i espero ajudar a reflexionar sobre ells.

  4. Se’ns ha posat la pell de gallina, crec que algún dia ho aconseguirem.. no em de perdre mai les ganes de lluita, som un gran país i els primers que ens ho hem de creure som nosaltres, gràcies Josep per l’inici d’un gran bloc!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s